La particular mirada de Miquel Alba és la típica del fotoperiodista expert. És a dir, del fotoperiodista que no només es preocupa de disparar la seva càmera en un esdeveniment concret sinó de plasmar-ne el moment més significant i suggeridor. Què fa sinó que en una de les seves imatges un àngel sembli baixar del campanar de l'església? O que un ramat d'ovelles creuï un carrer del Pla Vargas tot seguint la direcció que marca un senyal de trànsit? Per què un grup de cantaires adopta la forma d'una flor? Les imatges de Miquel Alba no només ens informen i documenten sobre un acte concret, sinó que transmenten una determinada visió del món.

Les fotografies de Ripollet que es presenten en aquest llibre fan precisament això: presentar-nos un fragment de la realitat més recent de la vila però amb una mirada particular. La majoria d'imatges van ser preses als anys vuitanta, quan Miquel Alba rebia encàrrecs de publicacions locals com Revista de Ripollet, El Butlletí de l'Ajuntament i al revista Ràdio Ripollet. Malgrat tractar-se d'encàrrecs, Miquel Alba mai ha renunciat a la seva pròpia mirada, que mai és complaent ni ensucrada. Tots els detalls de l'esplèndid conjunt d'imatges que s'han agrupat sota el nom de Retalls formen part d'aquesta mirada. En alguns casos, el mateix fotògraf la reforça amb algun element que no pertany a la realitat estricta que hi ha davant de la càmera. Així, Alba no dubta a afegir un crani en una de les impressionants imatges del cementiri ripolletenc o un colom a una manifestació que clama per la pau. Al cap i a la fi la realitat és també la realitat construïda.

En les imatges de Miquel Alba no podem oblidar tampoc el factor documental. La fotografia és un llenguatge universal i per tant porta implícit un alt grau de responsabilitat social. La recuperació de la història col.lectiva més recent dels ripolletencs s'aconsegueix a través d'aquestes fotos que ens fan conscients de la forta transformació urbanística local en els últims quinze anys. En altres casos, Alba deixa constància d'oficis pràcticament desapareguts i ens recorda que Ripollet és també un paisatge. Tot sense nostàlgies i amb una alta dosi de bon gust.