Les riuades de l'any 1962 són la raó que va portar la nostra família a Ripollet. Nosaltres vivíem a Montcada: el meu marit, la seva mare, els nostres quatre fills i jo, a les cases del grup Baró de Güell, just al costat del Besòs; la meva mare i el meu germà, a la Font Pudenta, enganxats a la riba del Ripoll. Tres crescudes en poc més de 10 dies van poder anímicament amb nosaltres, que no vam ser capaços de continuar vivint prop del riu. A la riuada del 25 de setembre va desaparèixer la meva sogra, a la meva mare la va salvar un veí agafant-la pels pèls quan se l'emportava l'aigua, el meu germà va veure desaparèixer sota l'aigua tots els estris de la casa a la que havia d'anar a viure quan es casés i la boda, prevista per al novembre, va haver d'ajornar-se sis mesos; i els meus fills i jo ens vam salvar gràcies a l'ajuda d'un guàrdia civil i d'un veí que van arriscar la vida per ajudar-nos. Jo coneixia, a més, bona part de les víctimes de la riuada de Montcada. Jo us explicaré, però, la part de la història que vaig viure directament.