| acomodador-a
m i f. En
els espectacles, persona encarregada de designar als concurrents els seients
que han d’ocupar. actor actriu m i f. Persona que representa un personatge en el teatre, el cinema, la ràdio o la televisió. amfiteatre m. En un teatre modern, conjunt de seients ordinàriament col·locats en grades circulars. aplic m. Peça d’un decorat, pintada o real, que té entitat per ella mateixa o que complementa l’escenografia. apuntador-a m i f. Persona que dicta als actors els seus papers en les representacions teatrals. arlequí m sin. bastidor de boca m. Cameta, habitualment armada, que forma part de la draperia i que delimita l’amplada de la boca. assaig m. Representació d’una obra, execució d’un concert, etc., abans de la seva representació pública. assaig general m. Assaig que es fa just abans de l’estrena d’una obra o d’un espectacle, en el qual es reprodueixen al màxim les condicions de la representació en públic. attrezzo m. Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc., que s’utilitzen en el muntatge d’una escenografia. bambolina f. Qualsevol de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre d’un escenari, formen la part superior d’una decoració figurant un sostre, branques pontades, el cel, etc. bastidor m. Qualsevol de les teles pintades fixades en una armadura de fustes i llistons, que es posen a dreta i a esquerra de l’escenari formant part d’una decoració teatral. boca f. Part anterior de l’escenari que és més pròxima als espectadors. bolo m. Actuació aïllada d’una companyia o d’un grup teatral que es duu a terme en una població diferent de la seu habitual. cabina de control f. Sala petita tancada per mampares de vidre i situada a l’extrem oposat de l’escenari d’un teatre, des d’on els tècnics regulen el so i els llums. cambra negra f. Cambra de cortines de color negre que s’utilitza principalment per a fer neutre un espai escènic i poder treballar amb la il·luminació sense cap tipus de reflex. camerino m. Qualsevol de les cambres destinades als actors per a vestir-s’hi, reposar-hi, etc. cameta f. Peça de decoració, suspesa del teler i paral·lela a la boca de l’escenari, que cobreix els laterals de l’escena. carra f. Plataforma amb rodes que s’utilitza per a traslladar elements del decorat d’una banda de l’escenari a l’altra. ciclorama m. Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc sobre el qual hom pot projectar la llum. corbata f sin. prosceni m. Part anterior de l’escenari, davant del teló de boca, que és més propera al públic. coreografia f. Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets d’acord amb la música. costat m. Cadascun dels espais interiors d’un escenari, situats als laterals esquerre i dret de l’embocadura. coverol m. En el prosceni d’un teatre, el forat de l’apuntador, proveït d’una coberta que té la forma d’un mig hemisferi. decorat m. Conjunt d’elements pictòrics, plàstics, arquitectònics, etc., que figuren el lloc de l’acció en una representació de teatre, en una filmació, etc. director –a m i f. Persona que dirigeix l’obra de teatre. draperia f. Conjunt de cortines que emmarquen l’escena per darrere del teló de boca fins a l’escenografia muntada. embocadura f. Obertura de l’escena que queda delimitada pel mantell i pels bastidors de boca. escenari m. Part del teatre en què els actors desenvolupen l’acció dramàtica i on es munten els elements escenogràfics. escenari a la italiana m. Escenari encarat cap al públic, en què aquest queda separat dels actors pel teló de boca, a través del qual es veu l’escena. escenari central m. Escenari en què el públic envolta l’escena o bé la limita per dos costats oposats. escenari giratori m. Escenari constituït sobre una plataforma circular que volta sobre ella mateixa en el pla horitzontal. escenografia f. Art i tècnica de muntar l’escena teatral. / Conjunt d’elements que permeten reproduir un determinat clima o ambient per a una representació teatral, un espectacle, etc. escotilló m. Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment donat pot abaixar-se, fer-se córrer, i deixar una obertura per on surti en escena o en desaparegui un personatge, un objecte, etc. espectador –a m i f. Persona que assisteix a un espectacle. estrena f. Primera representació, exposició o projecció públiques d’una obra teatral, musical, cinematogràfica, etc. figurant m i f. Persona que, en una representació, fa un paper de comparsa. fossa de l’orquestra f. En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen els músics que executen la part musical d’una obra teatral. fre de tiranta m. Dispositiu mecànic pel qual passa la tiranta d’un equip contrapesat, que s’utilitza per a fixar-la en un punt i evitar que es mogui accidentalment. funció f. Cadascuna de les representacions d’una obra teatral o d’un espectacle. galliner m. El pis més alt d’una sala d’espectacles. hers m. Fila de llums situada en una barra penjada del teler, paral·lela a les taules de l’escenari i oculta habitualment per una bambolina. llotja m. Qualsevol de les divisions d’una sala d’espectacles amb seients per a un cert nombre de persones. llum de guàrdia f. Llum que il·lumina l’escena durant els assaigs i les tasques de muntatge, que forma part d’un circuit independent de l’utilitzat per a la il·luminació de l’espectacle. paper m. Cadascuna de les parts del text d’una obra teatral que correspon a un personatge i que interpreta un actor o una actriu. personatge m. Cadascun dels participants que intervenen en l’acció fictícia d’una obra teatral i que és encarnat per un actor o una actriu. pinta f. Estructura transitable situada a la part superior del teler, on es munten els elements que s’utilitzen per a maniobrar les tramoies suspeses. platea f sin. pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors. pont de maniobra m. Passarel·la annexada als murs laterals de l’escenari o suspesa del teler, des d’on els tramoistes i els electricistes manipulen els elements de la tramoia i de la il·luminació. posada en escena f. Escenificació. pota de gall f. Element de l’escenari en forma d’escaire que es fixa als bastidors, les fermes, els aplics, etc. per mitjà d’unes frontisses per tal de manternir-los drets. practicable m. Superfície elevada del decorat, en forma de rampa, escala, graó, etc. que permet modificar el nivell de l’escenari i pot suportar el pes d’un o més actors. quadre m. Agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud, representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc. regidor –a d’escena m i f. Tècnic d’un teatre o d’una companyia teatral que ocupa un càrrec intermedi entre el director i la resta de l’equip tècnic. rem m. Element del decorat que es fixa obliquament al bastidor perquè es sostingui en posició vertical i es mantingui així estable. rompiment m. Teló retallat que deixa veure el que hi ha al fons. sabata f. Peça del pont de maniobra on es lliguen els tirs d’un equip. tallafoc m sin. teló de ferro m. Teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa. taquilla f. Lloc on es tenen els bitllets per a despatxar-los al públic. taula de llums f. Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar la il·luminació d’una obra teatral. taula de so f. Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar el so d’una obra teatral. teatre m. Edifici o local destinat a la representació d’obres dramàtiques. teatrí m. Reproducció en miniatura d’un escenari que s’usa per assajar decorats, la situació dels actors, etc. teler m. Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre que mitjançant politges i cordes permet de poder baixar i pujar els telons. teló de boca m. Tela gran pintada, de l’amplària de l’escenari, la qual es pot baixar i pujar i, baixada, tapa l’escenari. tiranta f. Corda, o joc de cordes, que s’utilitza per a fer pujar i baixar els contrapesos. tramoia f. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per fer transformacions escèniques, figurar aparicions, etc. trapa f. Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura. varal de llums m. Estructura que s’utilitza per a penjar-hi focus i altres elements d’il·luminació. vestíbul m. Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte. |